Les explicacions d’ERC

Avui ERC ha publicat un article al seu bloc on explica la seva visió dels fets. Us el deixem aquí juntament amb l’enllaç a l’original.

La nostra visió dels fets

Els resultats de les darreres eleccions locals van suposar un canvi històric per al municipi de la Roca del Vallès. Des del restabliment de la democràcia es pot dir que predominava un bipartidisme, que havia alternat les alcaldies entre només dos partits, CiU i PSC. Aquesta situació va canviar a partir del maig del 2015 quan ERC aconseguí per primera vegada el major nombre de vots del municipi i entrà amb força a l’ajuntament, passant d’1 a 5 regidors, mentre el PSC passava de 7 a 5 regidors i CiU de 7 a 4 regidors.

Per governar l’ajuntament de La Roca són necessaris un nombre mínim de 9 regidors, una majoria absoluta que d’entrada s’hi podia arribar establint acords amb altres partits i que en un primer moment podien ser els 4 regidors de CiU o bé els 5 del PSC. El dia 11 de juny de 2015, l’Assemblea de la Secció Local d’ERC va aprovar per àmplia majoria donar suport a un acord amb CiU. Volem deixar clar que des del primer moment, totes les persones que van donar suport a aquest acord ho van fer pensant que podia funcionar però sense tenir-ne la certesa absoluta per un motiu: era la primera vegada que això passava a la Roca. En anteriors legislatures, un partit tenia molts regidors i n’hi faltava un o dos per governar. Ara era diferent; es tractava de dos partits amb un nombre similar de regidors però amb una tendència clarament contrària: mentre ERC pujava d’1 a 5, CiU baixava de 7 a 4. Els regidors d’ERC sabien que difícilment podien governar sols però els regidors de CiU tampoc podien pretendre governar com havien fet els darrers 8 anys. Un nou equilibri, doncs, que s’intuïa que no seria fàcil però que s’havia d’intentar. Per què?

Un dels factors que probablement més va influir en decidir aquest acord va ser la situació política de Catalunya. Veníem d’un 9N del 2014, que a la Roca -com a gairebé a tot arreu- el Sí a la constitució d’un estat propi independent per a Catalunya va obtenir més d’un 81% dels vots, de les 3.925 persones que hi van participar. I a més a més, teníem al davant un 27S del 2015 en què ERC i CDC compartirien la candidatura deJunts pel Sí, que a la Roca també va obtenir uns molt bons resultats (2.971 vots, més d’un 46% dels vots emesos). Aquests fets segurament van influir en molts de nosaltres per intentar un govern local amb un partit que -almenys en la política nacional- compartíem i continuem compartint un objectiu molt important i transcendental: l’assoliment de la independència de la República Catalana en aquesta legislatura.

Però la dinàmica de les polítiques i del govern del país no és igual que la dels municipis, sobretot perquè les persones i les circumstàncies no són les mateixes. En el cas d’ERC comptàvem i continuem comptant amb un equip de persones compromès en la millora del poble i, en alguns casos, també amb anys d’experiència com a regidors. Entenem que des d’altres partits això no es valori de la mateixa manera, però en cap cas entrarem en el terreny de la desqualificació personal, fins i tot de l’insult, com han fet algunes persones referint-se directament o indirectament a alguns dels nostres regidors. Des del primer dia i fins que no es demostri el contrari, tots els membres de la candidatura que va presentar ERC compten amb el suport de la Secció Local del partit.

Des d’ERC assumim que hem comès errors, en part, probablement com a conseqüència d’un creixement sobtat. Teníem la convicció que la bona feina feta durant 8 anys per part de l’únic regidor que tenia ERC a l’ajuntament (i que ara és l’alcalde) donaria els seus fruits i podíem obtenir una major confiança de més roquerols i roqueroles, que es traduiria en dos, tres, potser fins i tot quatre regidors. I els 1.245 vots obtinguts van suposar i continuen essent una responsabilitat molt gran per a tots nosaltres, que no volem defugir i que en bona mesura, representen el suport de moltes persones que van decidir que el poble mereixia un canvi. En aquest sentit, per a moltes altres persones del poble, arribar a un acord amb CiU els podia semblar que era una gran contradicció. Com es podia canviar tornant a pactar amb qui havia governat (sempre amb necessitat d’altres suports) durant els darrers 8 anys?  Doncs bé, ja teniu la resposta.

Quan el 13 de setembre passat l’Assemblea Local d’ERC va decidir per una majoria aclaparadora no continuar amb l’acord de govern amb CiU va ser, precisament, perquè des de feia molts mesos es constatava que la manera d’entendre i de fer la política municipal era diferent. En moltes de les declaracions fetes per ambdues parts s’ha fet referència a la confiança. Certament, amb el pas dels mesos, si inicialment n’hi havia poca (i calia guanyar-la i fer-la créixer), la confiança s’ha acabat de perdre del tot. I, per responsabilitat, des d’ERC gairebé tothom tenia molt clar que així no es podia continuar.

Si tal com es va dir per part dels regidors de CiU en un ple municipal, la causa de tot el mal funcionament i la mala organització del consistori era responsabilitat única dels regidors d’ERC, costa d’entendre que no fos la mateixa CiU qui trenqués l’acord. Un es podria preguntar: Per què continuaven junts durant tants mesos si la feina d’ERC era tan desastrosa? D’altra banda, ni la més mínima autocrítica per part dels regidors de CiU. Ells ho han fet tot perfecte o aquesta ha estat la imatge que han volgut mostrar.

Perquè si des de CiU de la Roca es pensava que fent públic un document per “redefinir el pacte de govern” la situació es podia redreçar, això va tenir just l’efecte contrari. Perquè si la intenció real hagués estat aquesta, el que nosaltres no hauríem fet mai és anar tot seguit als mitjans i posar en evidència que la culpa de tots els mals és dels altres. Resumint, “Nosaltres [CiU] tenim experiència i sabem on anem, mentre els altres [ERC] improvisen, “només” atenen el dia a dia, sense saber on volen anar…” I aquesta va ser la gota que va fer vessar el got i que va fer que l’Assemblea decidís fer un cop de timó, convençuts del tot que tal com havien anat les coses els darrers 15 mesos, així no es podia continuar.

I ara què? Doncs a continuar treballant per millorar el poble, conscients que el dia a dia no serà gens fàcil. Que caldrà saber explicar més i millor què volem i com ho volem. Que caldrà parlar i arribar a acords amb altres partits per tirar endavant les accions i les inversions que ajudin a millorar el dia a dia de tothom que viu i treballa a la Roca. I quan arribin les properes eleccions, la gent del poble decidirà qui s’ha equivocat i qui no, i una vegada més dipositarà la seva confiança en aquelles persones i partits que pensa que més poden ajudar a millorar el poble. Nosaltres assumim i assumirem sempre errors, perquè no som perfectes. En qualsevol cas, volem deixar clar que hem après ràpid la lliçó perquè aquests errors no es repeteixin.

De moment, ERC de la Roca continuarà treballant de valent pel poble, renovant cada dia el compromís adquirit amb les persones que ens van fer confiança i desitjant ser-ne mereixedora de moltes més.

Esquerra de La Roca

25 d’octubre de 2016

Aquí teniu l’enllaç a l’article original al bloc d’Esquerra de La Roca

http://locals.esquerra.cat/larocavalles/article/86899/la-nostra-visio-dels-fets

Salut i República.

Tutto nel mondo è burla, l’uom è nato burlone

Aquí os dejo el artículo del concejal del PP César Alcalá echando pólvora al polvorín encendido. A buen entendedor, pocas palabras bastan…

En el concertante final de la ópera Falstaff de Verdi se canta: “Tutto nel mondo è burla, l’uom è nato burlone”. Y es cierto. Todo en el mundo es una burla y el hombre nace burlón. Y dentro de esta paráfrasis surgen los gurús de la política. Tenemos que entender el término dentro de su concepto. Es decir, ni son gurús, ni entienden de política. Su único entendimiento es personal. Por eso su ideal es salir victorioso y aprovecharse del momento. Es una especie de carpe diem, pero en la más pura de las vulgaridades. Después existen otros que son teóricos de la política y de la comunicación con los cuales uno puede confiar. Pero este no es el cas. Estos segundos son profesionales y no amateurs de una mal entendida política.

Estos personajes surgen como el polen en primavera. Lo bueno es que hay muchos y desaparecen. El problema es cuando encuentran un sitio donde fecundar. En ese momento la vida política de un municipio o ciudad entra en peligro. Nos centraremos en un municipio porque es donde mejor actúan. En poblaciones de más de 50.000 habitantes lo tienen complicado. Su desarrollo se centra en poblaciones como las que comentamos en el anterior artículo. Esto es de 10.000 a 15.000 habitantes.

Aparecen y, normalmente, se afilian al partido que está gobernando o aquel que está en puertas de gobernar. Evidentemente son los mejores, los más obedientes y los que están dispuestos a hacer cualquier por su municipio. Esto en apariencia. La realidad es otra. Si bien es cierto que fingen cierto status social, la realidad es que sienten la necesidad de vivir no sólo de la política, sino de las prebendas que esta les pueda deparar. Son espabilados, pero no inteligentes.

Tienen el don de hacerse amigos y buscar la confianza de aquellos que les rodena. Dicharacheros y tranquilos, encuentran o consiguen lo que buscan. En poco tiempo consiguen su objetivo. Y es en este punto donde empieza su estrategia. Conocedores de la situación y dominadores de una parte del territorio –al menos esto es lo que venden- se integran dentro de una estructura que, por cuestiones de ciclos, llegan al gobierno. Lo cual les convierte en personajes conocidos, aunque intentan ser mediáticos.

Ser mediático es muy difícil hoy en día. Y más teniendo en cuenta lo que ocurre en ciertas cadenas televisivas. Aún así lo intentan. ¿Y cómo lo hacen? De una manera muy sencilla. Hacen ver que se interesan por todo, que dominan –si habláramos de flamenco- todos los palos, siempre dicen que sí y, ya está. No necesitan mucho más. Son personas del si continuo, de escuchar mucho y hacer poco. Nunca resuelven ningún problema y siempre están dispuestos a echarte una mano. Con lo cual estás perdido.

Esta situación puede ser beneficiosa un tiempo pero, con el paso de los meses, uno se da cuenta de su inutilidad. En ese momento empiezan a surgir diferencias. No pasa nada. El gurú se mantiene en sus trece y sigue vendiendo que él es el único capaz de hacer cosas y los demás están equivocados.

Con su lógica consigue convencer a unos pocos. Y los otros, aunque engañados, lo mantienen por el qué dirán. Llegados a este punto pueden ocurrir dos cosas. Ante unas nuevas elecciones se puede aliar con alguno y decirle que con él ganaran las elecciones. También puede desertar de un partido –recordemos que nunca tiene ideales políticos sino personales- e ir a otro. En este caso también volverá a repetir la misma frase de que, gracia a él uno puede conquistar el Santo Grial.

Por una de aquellas casualidades de la vida la candidatura consigue abrazar el limbo de la victoria. Ya sea en su propia formación política o en la nueva. Eso es lo que menos importa, pues ni un color ni otro son importantes para el pensamiento ancestral del gurú. Tal y como está la cosa su ego aumenta. A todos nos pasaría. Ha conseguido hacer una cosa que nadie estaba predispuesto no sólo a creer, sino a hacer. Él se presenta delante de los suyos como aquel líder que ha conseguido el triunfo. Y no sólo eso. Pide compartir el triunfo con la persona que está al frente de la organización política.

Esto es bueno y malo. Normalmente es contraproducente. Está demasiado informado de todo lo que ocurre. Gobierna donde no tendría que gobernar. Su ego personal aumenta. Pasa a ser el número uno en la sombra. La historia se transforma en aquello de reinar, pero sin gobernar. El primero puede firmar, pero el que gobierna es el otro. Esto provoca roces, rencillas, malos entendidos, rupturas y un sinfín de cosas que rompen la estabilidad.

El gurú ha conseguido lo que estaba buscando desde un primer momento. Ser un hombre fuerte. Ser considerado. Ser lo que es. En el fondo es muy poca cosa y su autoestima casi siempre está por los suelos aunque aparente todo lo contrario. Sabe que no es nada, pero le gusta vivir en la mentira. Y llegados a este punto uno se puede preguntar lo siguiente: ¿y cuál es su futuro?

La pregunta es fácil de contestar. Su futuro es ser el máximo responsable. El jefe de la tribu. Por eso es gurú, para ser el más mejor. Luchara para conseguirlo y, sin por el camino tiene que dejar algún cadáver, lo hará. Este tipo de gurús son muy peligrosos. No ya sólo para la organización o partido en el cual están, sino para la sociedad. El problema es que, como las serpientes, son escurridizos y se mueven con mucha discreción.

Volviendo a Falstaff, el concertante final acaba diciendo: “Ma ride ben chi ride la risata final”. Dicho de otra manera, el que ríe último ríe mejor. El problema es que uno llega a gurú, o se convierte en gurú, como diría Juan Belmonte, degenerando. En el próximo capítulo hablaremos de otras influencias positivas y negativas en política.

César Alcalá

Historiador

Podéis acceder al artículo original en la siguiente dirección :

http://revistacatalunyacentral.com/2016/10/06/los-gurus-del-desastre-politico/

Salud y República

 

Ara li toca a Esquerra

V de Vendetta

Avui hem trobat aquesta nota al Facebook d’ERC (de) La Roca del Vallès la qual contesta a la de CiU publicada ahir.

Línies vermelles, fons i formes.

Com cantava en Lluis Llach “… no és això companys, no és això…”

Esteu en el vostre dret de justificar-vos, de sentir-vos malament, de reaccionar compulsivament i que us dominin les emocions negatives que impedeixen respostes positives.

Esteu en el vostre dret d’atorgar-vos la raó i de disfressar evidències amb estirabots diaris. Esteu en el vostre dret d’arribar a les “línies vermelles” que, en política, són subtils.

Però res us legitima a traspassar-les i ho heu fet. Si fins ara ens havíem mantingut al marge de les vostres opinions després del trencament del pacte de govern era perquè tenim altres prioritats. En alguna cosa havíem de ser diferents…

A vosaltres us interessa més el descrèdit personal, l’opacitat dels discursos, l’enfrontament dialèctic i “carregar-vos politicament” 5 persones. No entrarem en absolut en el vostre joc perquè ens preocupen més els 10.500 veïns i veïnes del nostre municipi que el que pogueu dir.

Quan es prenen decisions com la que es va prendre recentment, no són fruit d’un mal dia. No són “decretazos” ni “alcaldades”. Són la suma de moltes coses, i amb el to, el fons i les formes del que heu escrit hi ha un petit exemple de qui, què i com sou.

Fem nostra aquella reflexió del president Mas: “cap fred; cor calent; puny ferm; peus a terra”. Que també presideixi el vostre dia a dia.

Salutacions.

(A Convergència de la Roca del Vallès, en resposta a un recent escrit).

ERC La Roca del Vallès

Dimarts 4 d’octubre de 2016

 

Aquí us deixem l’enllaç de la nota a Facebook.

https://www.facebook.com/permalink.php?story_fbid=1119777168102605&id=104555236291475

I si voleu rememorar la cançó d’en Lluis Llach o no la coneixeu, aquí teniu el video.

Salut i República

Punt final. Carta d’acomiadament de l’Esther Laso

Ajuntament de La Roca del Vallès

Ahir l’Esther Laso va publicar una carta d’acomiadament al seu bloc i creiem que en aquest espai hem de fer-ne menció per tres motius.

Primer. Hem estat parlant de la crisi de govern durant els últims dies i no seria just no donar-li la veu a l’Esther, que ho ha viscut des de dins. Segon. L’Esther em va donar l’oportunitat d’involucrar-me en un projecte molt maco i li agraeixo. Tercer. Ella mateixa em cita en la seva carta ;-).

Ens fa pena que marxi l’única persona que ha demostrat que té capacitat de treball i l’habilitat per visualitzar el que realment és important. I ens ha demostrat que no ha entrat en política per cap interès que no fos treballar pel seu poble. Molta sort Esther!

Aquí teniu l’enllaç a la seva carta.

http://estherlaso.cat/archives/17-Punt-final.html

Actualització 

Podeu escoltar a l’Esther a VOTV en el següent link.

http://votv.xiptv.cat/la-roca-del-valles/capitol/l-ex-regidora-esther-laso-explica-les-raons-de-la-seva-dimissio

Salut i República.