El dimecres es va emetre el programa Busquem Respostes a VOTV en que entrevistaven al portaveu de PSC Carles Fernàndez. Aquí us deixem l’entrevista. No sé si som nosaltres, però després de veure-la tenim més preguntes ara que abans.
Aquí teniu l’enllaç
http://votv.xiptv.cat/busquem-respostes/capitol/carles-fernandez-portaveu-del-psc-a-la-roca-del-valles
Salut i República
Avui ERC ha publicat un article al seu bloc on explica la seva visió dels fets. Us el deixem aquí juntament amb l’enllaç a l’original.
Els resultats de les darreres eleccions locals van suposar un canvi històric per al municipi de la Roca del Vallès. Des del restabliment de la democràcia es pot dir que predominava un bipartidisme, que havia alternat les alcaldies entre només dos partits, CiU i PSC. Aquesta situació va canviar a partir del maig del 2015 quan ERC aconseguí per primera vegada el major nombre de vots del municipi i entrà amb força a l’ajuntament, passant d’1 a 5 regidors, mentre el PSC passava de 7 a 5 regidors i CiU de 7 a 4 regidors.
Per governar l’ajuntament de La Roca són necessaris un nombre mínim de 9 regidors, una majoria absoluta que d’entrada s’hi podia arribar establint acords amb altres partits i que en un primer moment podien ser els 4 regidors de CiU o bé els 5 del PSC. El dia 11 de juny de 2015, l’Assemblea de la Secció Local d’ERC va aprovar per àmplia majoria donar suport a un acord amb CiU. Volem deixar clar que des del primer moment, totes les persones que van donar suport a aquest acord ho van fer pensant que podia funcionar però sense tenir-ne la certesa absoluta per un motiu: era la primera vegada que això passava a la Roca. En anteriors legislatures, un partit tenia molts regidors i n’hi faltava un o dos per governar. Ara era diferent; es tractava de dos partits amb un nombre similar de regidors però amb una tendència clarament contrària: mentre ERC pujava d’1 a 5, CiU baixava de 7 a 4. Els regidors d’ERC sabien que difícilment podien governar sols però els regidors de CiU tampoc podien pretendre governar com havien fet els darrers 8 anys. Un nou equilibri, doncs, que s’intuïa que no seria fàcil però que s’havia d’intentar. Per què?
Un dels factors que probablement més va influir en decidir aquest acord va ser la situació política de Catalunya. Veníem d’un 9N del 2014, que a la Roca -com a gairebé a tot arreu- el Sí a la constitució d’un estat propi independent per a Catalunya va obtenir més d’un 81% dels vots, de les 3.925 persones que hi van participar. I a més a més, teníem al davant un 27S del 2015 en què ERC i CDC compartirien la candidatura deJunts pel Sí, que a la Roca també va obtenir uns molt bons resultats (2.971 vots, més d’un 46% dels vots emesos). Aquests fets segurament van influir en molts de nosaltres per intentar un govern local amb un partit que -almenys en la política nacional- compartíem i continuem compartint un objectiu molt important i transcendental: l’assoliment de la independència de la República Catalana en aquesta legislatura.
Però la dinàmica de les polítiques i del govern del país no és igual que la dels municipis, sobretot perquè les persones i les circumstàncies no són les mateixes. En el cas d’ERC comptàvem i continuem comptant amb un equip de persones compromès en la millora del poble i, en alguns casos, també amb anys d’experiència com a regidors. Entenem que des d’altres partits això no es valori de la mateixa manera, però en cap cas entrarem en el terreny de la desqualificació personal, fins i tot de l’insult, com han fet algunes persones referint-se directament o indirectament a alguns dels nostres regidors. Des del primer dia i fins que no es demostri el contrari, tots els membres de la candidatura que va presentar ERC compten amb el suport de la Secció Local del partit.
Des d’ERC assumim que hem comès errors, en part, probablement com a conseqüència d’un creixement sobtat. Teníem la convicció que la bona feina feta durant 8 anys per part de l’únic regidor que tenia ERC a l’ajuntament (i que ara és l’alcalde) donaria els seus fruits i podíem obtenir una major confiança de més roquerols i roqueroles, que es traduiria en dos, tres, potser fins i tot quatre regidors. I els 1.245 vots obtinguts van suposar i continuen essent una responsabilitat molt gran per a tots nosaltres, que no volem defugir i que en bona mesura, representen el suport de moltes persones que van decidir que el poble mereixia un canvi. En aquest sentit, per a moltes altres persones del poble, arribar a un acord amb CiU els podia semblar que era una gran contradicció. Com es podia canviar tornant a pactar amb qui havia governat (sempre amb necessitat d’altres suports) durant els darrers 8 anys? Doncs bé, ja teniu la resposta.
Quan el 13 de setembre passat l’Assemblea Local d’ERC va decidir per una majoria aclaparadora no continuar amb l’acord de govern amb CiU va ser, precisament, perquè des de feia molts mesos es constatava que la manera d’entendre i de fer la política municipal era diferent. En moltes de les declaracions fetes per ambdues parts s’ha fet referència a la confiança. Certament, amb el pas dels mesos, si inicialment n’hi havia poca (i calia guanyar-la i fer-la créixer), la confiança s’ha acabat de perdre del tot. I, per responsabilitat, des d’ERC gairebé tothom tenia molt clar que així no es podia continuar.
Si tal com es va dir per part dels regidors de CiU en un ple municipal, la causa de tot el mal funcionament i la mala organització del consistori era responsabilitat única dels regidors d’ERC, costa d’entendre que no fos la mateixa CiU qui trenqués l’acord. Un es podria preguntar: Per què continuaven junts durant tants mesos si la feina d’ERC era tan desastrosa? D’altra banda, ni la més mínima autocrítica per part dels regidors de CiU. Ells ho han fet tot perfecte o aquesta ha estat la imatge que han volgut mostrar.
Perquè si des de CiU de la Roca es pensava que fent públic un document per “redefinir el pacte de govern” la situació es podia redreçar, això va tenir just l’efecte contrari. Perquè si la intenció real hagués estat aquesta, el que nosaltres no hauríem fet mai és anar tot seguit als mitjans i posar en evidència que la culpa de tots els mals és dels altres. Resumint, “Nosaltres [CiU] tenim experiència i sabem on anem, mentre els altres [ERC] improvisen, “només” atenen el dia a dia, sense saber on volen anar…” I aquesta va ser la gota que va fer vessar el got i que va fer que l’Assemblea decidís fer un cop de timó, convençuts del tot que tal com havien anat les coses els darrers 15 mesos, així no es podia continuar.
I ara què? Doncs a continuar treballant per millorar el poble, conscients que el dia a dia no serà gens fàcil. Que caldrà saber explicar més i millor què volem i com ho volem. Que caldrà parlar i arribar a acords amb altres partits per tirar endavant les accions i les inversions que ajudin a millorar el dia a dia de tothom que viu i treballa a la Roca. I quan arribin les properes eleccions, la gent del poble decidirà qui s’ha equivocat i qui no, i una vegada més dipositarà la seva confiança en aquelles persones i partits que pensa que més poden ajudar a millorar el poble. Nosaltres assumim i assumirem sempre errors, perquè no som perfectes. En qualsevol cas, volem deixar clar que hem après ràpid la lliçó perquè aquests errors no es repeteixin.
De moment, ERC de la Roca continuarà treballant de valent pel poble, renovant cada dia el compromís adquirit amb les persones que ens van fer confiança i desitjant ser-ne mereixedora de moltes més.
Esquerra de La Roca
25 d’octubre de 2016
Aquí teniu l’enllaç a l’article original al bloc d’Esquerra de La Roca
http://locals.esquerra.cat/larocavalles/article/86899/la-nostra-visio-dels-fets
Salut i República.
Aquí os dejo el artículo del concejal del PP César Alcalá echando pólvora al polvorín encendido. A buen entendedor, pocas palabras bastan…
En el concertante final de la ópera Falstaff de Verdi se canta: “Tutto nel mondo è burla, l’uom è nato burlone”. Y es cierto. Todo en el mundo es una burla y el hombre nace burlón. Y dentro de esta paráfrasis surgen los gurús de la política. Tenemos que entender el término dentro de su concepto. Es decir, ni son gurús, ni entienden de política. Su único entendimiento es personal. Por eso su ideal es salir victorioso y aprovecharse del momento. Es una especie de carpe diem, pero en la más pura de las vulgaridades. Después existen otros que son teóricos de la política y de la comunicación con los cuales uno puede confiar. Pero este no es el cas. Estos segundos son profesionales y no amateurs de una mal entendida política.
Estos personajes surgen como el polen en primavera. Lo bueno es que hay muchos y desaparecen. El problema es cuando encuentran un sitio donde fecundar. En ese momento la vida política de un municipio o ciudad entra en peligro. Nos centraremos en un municipio porque es donde mejor actúan. En poblaciones de más de 50.000 habitantes lo tienen complicado. Su desarrollo se centra en poblaciones como las que comentamos en el anterior artículo. Esto es de 10.000 a 15.000 habitantes.
Aparecen y, normalmente, se afilian al partido que está gobernando o aquel que está en puertas de gobernar. Evidentemente son los mejores, los más obedientes y los que están dispuestos a hacer cualquier por su municipio. Esto en apariencia. La realidad es otra. Si bien es cierto que fingen cierto status social, la realidad es que sienten la necesidad de vivir no sólo de la política, sino de las prebendas que esta les pueda deparar. Son espabilados, pero no inteligentes.
Tienen el don de hacerse amigos y buscar la confianza de aquellos que les rodena. Dicharacheros y tranquilos, encuentran o consiguen lo que buscan. En poco tiempo consiguen su objetivo. Y es en este punto donde empieza su estrategia. Conocedores de la situación y dominadores de una parte del territorio –al menos esto es lo que venden- se integran dentro de una estructura que, por cuestiones de ciclos, llegan al gobierno. Lo cual les convierte en personajes conocidos, aunque intentan ser mediáticos.
Ser mediático es muy difícil hoy en día. Y más teniendo en cuenta lo que ocurre en ciertas cadenas televisivas. Aún así lo intentan. ¿Y cómo lo hacen? De una manera muy sencilla. Hacen ver que se interesan por todo, que dominan –si habláramos de flamenco- todos los palos, siempre dicen que sí y, ya está. No necesitan mucho más. Son personas del si continuo, de escuchar mucho y hacer poco. Nunca resuelven ningún problema y siempre están dispuestos a echarte una mano. Con lo cual estás perdido.
Esta situación puede ser beneficiosa un tiempo pero, con el paso de los meses, uno se da cuenta de su inutilidad. En ese momento empiezan a surgir diferencias. No pasa nada. El gurú se mantiene en sus trece y sigue vendiendo que él es el único capaz de hacer cosas y los demás están equivocados.
Con su lógica consigue convencer a unos pocos. Y los otros, aunque engañados, lo mantienen por el qué dirán. Llegados a este punto pueden ocurrir dos cosas. Ante unas nuevas elecciones se puede aliar con alguno y decirle que con él ganaran las elecciones. También puede desertar de un partido –recordemos que nunca tiene ideales políticos sino personales- e ir a otro. En este caso también volverá a repetir la misma frase de que, gracia a él uno puede conquistar el Santo Grial.
Por una de aquellas casualidades de la vida la candidatura consigue abrazar el limbo de la victoria. Ya sea en su propia formación política o en la nueva. Eso es lo que menos importa, pues ni un color ni otro son importantes para el pensamiento ancestral del gurú. Tal y como está la cosa su ego aumenta. A todos nos pasaría. Ha conseguido hacer una cosa que nadie estaba predispuesto no sólo a creer, sino a hacer. Él se presenta delante de los suyos como aquel líder que ha conseguido el triunfo. Y no sólo eso. Pide compartir el triunfo con la persona que está al frente de la organización política.
Esto es bueno y malo. Normalmente es contraproducente. Está demasiado informado de todo lo que ocurre. Gobierna donde no tendría que gobernar. Su ego personal aumenta. Pasa a ser el número uno en la sombra. La historia se transforma en aquello de reinar, pero sin gobernar. El primero puede firmar, pero el que gobierna es el otro. Esto provoca roces, rencillas, malos entendidos, rupturas y un sinfín de cosas que rompen la estabilidad.
El gurú ha conseguido lo que estaba buscando desde un primer momento. Ser un hombre fuerte. Ser considerado. Ser lo que es. En el fondo es muy poca cosa y su autoestima casi siempre está por los suelos aunque aparente todo lo contrario. Sabe que no es nada, pero le gusta vivir en la mentira. Y llegados a este punto uno se puede preguntar lo siguiente: ¿y cuál es su futuro?
La pregunta es fácil de contestar. Su futuro es ser el máximo responsable. El jefe de la tribu. Por eso es gurú, para ser el más mejor. Luchara para conseguirlo y, sin por el camino tiene que dejar algún cadáver, lo hará. Este tipo de gurús son muy peligrosos. No ya sólo para la organización o partido en el cual están, sino para la sociedad. El problema es que, como las serpientes, son escurridizos y se mueven con mucha discreción.
Volviendo a Falstaff, el concertante final acaba diciendo: “Ma ride ben chi ride la risata final”. Dicho de otra manera, el que ríe último ríe mejor. El problema es que uno llega a gurú, o se convierte en gurú, como diría Juan Belmonte, degenerando. En el próximo capítulo hablaremos de otras influencias positivas y negativas en política.
César Alcalá
Historiador
Podéis acceder al artículo original en la siguiente dirección :
http://revistacatalunyacentral.com/2016/10/06/los-gurus-del-desastre-politico/
Salud y República
Avui he rebut en el meu telèfon un enllaç a un artícle escrit pels Convergents (de) La Roca del Vallès a Facebook, que no fa més que afegir més gasolina al foc en l’afer del trencament del pacte ERC – CiU a la nostra vila.
Després de llegir aquesta nota em vénen al cap algunes preguntes que m’agradaria compartir.
Aquí us deixo el text íntegre copiat del web de Convergents La Roca a Facebook, no sigui que el dia menys pensat, desaparegui del web. Al final, teniu l’enllaç al text original.
Quinze dies després de l’expulsió dels regidors del Grup Municipal de CiU de l’equip de govern per part de ERC, per Decret (“decretazo”) de l’alcalde, sense que haguem rebut encara cap explicació dels motius, i oblidant que va ser investit alcalde amb els nostre vots, coincideix en el temps que en el Comitè Federal del PSOE s’ha produït una lluita fratricida que ha donat com a resultat la dimissió del seu Secretari General.
Ve a col•lació aquesta circumstància per donar a conèixer a la ciutadania roquerola els fets que van succeir al maig de 2012 a la seu de Convergència Democràtica de Catalunya del nostre municipi.S’havia convocat Consell de l’Agrupació Local per tal d’escollir nou President o Presidenta de la nostra Agrupació, d’acord amb els Estatuts del Partit.
Davant la intenció de l’anterior President de l’Agrupació Local de no tornar a presentar-se, i no havent-hi altres candidatures, va optar per presentar la seva candidatura el nostre darrer Cap de Llista, i aleshores Alcalde, sr. Rafael Ros.
Amb els avals suficients de la militància roquerola la seva va ser candidatura única.
Els fets que es varen desenvolupar durant la votació van ser lamentables. Tan lamentables com el què ha passat ara a la seu del PSOE.
Un Grup de militants entre els que figurava el després regidor trànsfuga, juntament amb un conegut constructor local, per a mes dades soci del regidor trànsfuga a la Unitat d’Actuació número 13b de Santa Agnès, on tenen interessos immobiliaris comuns, i obligacions urbanístiques bloquejades (com és la obertura i urbanització a càrrec seu de la continuació del passatge del Torrent i la cessió de la zona verda), mentre esperen que bufin millors vents en el sector, es van organitzar (conspirar) per votar en contra de la candidatura única.
Situació absurda aquesta, no havent-hi un altra candidatura.
Democràticament quan es vol presentar un altre projecte, es presenta i es valida amb vots, i es té el coratge i la valentia de posar-se al davant com a candidat o candidata.
No va ser així i la conspiració tan sols era per votar en contra (NO).
No era una qüestió menor, segons els Estatuts de CDC, el President Local és qui presenta a l’assemblea de militants el/la o els/les candidats o candidates a ser Cap de Llista a les següents eleccions municipals, en aquest cas les darreres, les de maig de 2015.
Els conspiradors tenien clar que aspiraven a “controlar” l’Agrupació Local de CDC, i decidir qui seria el nou candidat a l’Alcaldia.
Es van produir situacions tan ridícules com la de militants que no es trobaven al corrent de pagament, i per tant no podien votar, (entre ells el regidor trànsfuga), que havien anat aquell mateix matí a la Seu Central del carrer Còrsega i havien saldat les quotes pendents, exhibint un albarà de conformitat en el pagament.
Val a dir, que qui recorre a aquest tipus d’actuacions o no té desenvolupat el sentit del ridícul o ha de ser molt mesquí i miserable, i diu molt de la seva poca talla moral.
La votació la va guanyar Rafael Ros per 9 vots favorables i 8 en contra (el trànsfuga, el constructor i els seus familiars), i no es va deixar votar a molts militants al•legant no ser de ple dret.
A partir de fets tan greus com aquests l’Agrupació local es va ressentir -com li passarà ara al PSOE-, però val a dir que a CDC de La Roca, varem fer net i ja només queda una militància neta, honesta i fidel.
Aquella votació absurda va permetre desemmascarar als conspiradors, evitar la involució, i treure’ls-hi la careta i fer net.
I es va fer democràticament, simplement votant.
I com que a CDC la roba bruta es renta a casa, a la secció local de ERC no es varen assabentar, i el trànsfuga, amb un interès superior a la voluntat de servei per ser si o si a l’ajuntament, se’ls hi va colar fins a la cuina, arribant per una altre camí a l’objectiu de la involució de maig de 2012.
A l’actual alcalde només ens queda aconsellar-hi que vigili sempre a la seva esquena, i a la secció local de ERC (on tenim molts bons amics) que procurin salvar el seu partit com nosaltres varem salvar el nostre.
Mentrestant el constructor va dient pels carrers que ara és ell qui mana a La Roca.
Convergents La Roca del Vallès
Dilluns 3 d’octubre de 2016
L’article original el podeu trobar a
Salut i República
Ahir l’Esther Laso va publicar una carta d’acomiadament al seu bloc i creiem que en aquest espai hem de fer-ne menció per tres motius.
Primer. Hem estat parlant de la crisi de govern durant els últims dies i no seria just no donar-li la veu a l’Esther, que ho ha viscut des de dins. Segon. L’Esther em va donar l’oportunitat d’involucrar-me en un projecte molt maco i li agraeixo. Tercer. Ella mateixa em cita en la seva carta ;-).
Ens fa pena que marxi l’única persona que ha demostrat que té capacitat de treball i l’habilitat per visualitzar el que realment és important. I ens ha demostrat que no ha entrat en política per cap interès que no fos treballar pel seu poble. Molta sort Esther!
Aquí teniu l’enllaç a la seva carta.
http://estherlaso.cat/archives/17-Punt-final.html
Actualització
Podeu escoltar a l’Esther a VOTV en el següent link.
Salut i República.
La regidora Esther Laso presenta la seva dimissió ja que no comparteix amb el seu grup la manera d’entendre la política.
En la nostra humil i no sol·licitada opinió, creiem que s’en va la persona més treballadora i centrada de l’equip de govern. Com diria el César Alcalá, ¡que dios nos pille confesados!
Aquí teniu la notícia a VOTV.
No us perdeu les paraules finals de l’Alcalde…
Salut i República.
El proper dijous 29 de setembre és l’últim de mes, així que toca ple ordinari. I probablement serà el més ordinari dels últims anys ja que es fa dos setmanes després que ERC faci fora de l’equip de govern a CiU. Els ànims venen escaldats per les declaracions d’en Rafael Ros a VOTV i a sobre, dimiteix l’Esther Laso, l’única persona sèria de tot l’equip de l’Alcalde. Pot passar de tot. Nosaltres ja em demanat si podem portar crispetes…
Podreu seguir el ple als nostres comptes de Twitter @icvlaroca i @desdesiberia i amb l’hastag #pleLaRoca.
L’ordre del dia és el següent :
A) Assumptes de tràmit
A.1. Aprovació de l’esborrany de l’acta de de la sessió plenària ordinària de 21 de
juliol de 2016.B) Dictàmens, propostes o mocions resolutòries.
Àrea de Secretaria i Serveis Jurídics
B-1 Ratificació de la Resolució d’alcaldia núm. 828/2016, mitjançant la qual es va
designar les festes locals per a l’any 2017.B-2 Modificació de l’acord de ple de l’establiment del règim de dedicació dels membres de la corporació, retribucions, indemnitzacions i assignacions econòmiques per als grups polítics municipals
Àrea de Serveis Econòmics
B-3 Aprovació del compte general de l’exercici 2015 de l’Ajuntament de la Roca del Vallès.
B-4 Aprovació inicial de la modificació de crèdit 2016/06 sota la modalitat de crèdits
extraordinaris i de suplements de crèdits.Mocions
B-5 Moció a instància de l’Ajuntament de Begues per demanar l’adhesió de l’Ajuntament de la Roca al projecte No puc esperar.
B-6 Moció del grup municipal d’ERC per donar suport al Parlament de Catalunya i al
Govern de la Generalitat en les iniciatives legislatives que permetin fer plenament aplicables i efectives les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional.B-7 Moció del grup municipal d’ERC per Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a fer les oportunes accions polítiques i jurídiques per aturar la licitació de
l’estudi informatiu de la Autovia Orbital de Barcelona B-40, tramo Terrassa- Granollers (enllaç AP-7/C-60)C) Control Gestió municipal
C-1 Dació de compte de l’acord entre l’Ajuntament de la Roca i el Comitè de treballadors per equiparar els drets dels treballadors públics de l’Administració General de l’Estat reconeguts a la resolució de 18 de setembre amb els dels treballadors de l’Ajuntament la Roca del Vallès.
C-2 Resolucions d’Alcaldia
C-3 Informacions d’Alcaldia
C-4 Precs i preguntes
Ja us anirem informant de les baixes…
El culebrón continúa y ahora el despechado se ha despachado a gusto en VOTV, aireando los trapos sucios. Ya sabéis que se pilla antes a un mentiroso que a un cojo, así que premio para el/la que encuentre las 100 mentiras.
El video en cuestión lo podéis ver haciendo clic en el enlace.
http://votv.xiptv.cat/busquem-respostes/capitol/rafael-ros-portaveu-cdc-la-roca-del-valles
Salud y República
Aquí tenéis la intervención de Andrés Hidalgo -de los dos concejales que tenemos, el menos feo- en VOTV hacia el minuto 3:09. Damos nuestra opinión sobre lo acontecido en el equipo de gobierno y la postura que vamos a mantener.
Como casi seguro que no vais a poder ver el contenido porque la web de VOTV no tiene no se qué del SSL (eso dice el entendido), podéis ver el video en http://votv.xiptv.cat/embed/267951
Podeu llegir la noticia sencera a Nació Digital
Salut i República.
