Montse Ametller

Hi ha coses que em costen d’entendre. Des del punt de vista del ciutadà, hom entén que si hi ha algú que decideix embarcar-se en una tasca tan important, com és la política, és perquè entre d’altres coses voldrà o tindrà intenció de servir al poble, i que farà els possibles perquè hi hagi una millora en la vida o en el dia a dia del ciutadà. S’entén que hi ha d’haver un estudi de les mancances existents, de les necessitats globals i un anàlisi exhaustiu de les possibles actuacions dirigides a fer una vida més planera, a resoldre conflictes, en definitiva a vetllar per a tots aquells a qui es representa.

Durant la V Setmana de la Solidaritat de La Roca del Vallès he participat en un parell d'actes i us els volia relatar.

Dijous 10 d'abril : berenar comunitari (o de tastets) d'arreu del mon i xerrada del bisbe Godayol.

En l'organització del berenar comunitari hi vaig participar activament com a membre del PIC. Es tractava de que la gent de La Torreta aportés algun tipus de postre del seu lloc d'origen. Del contacte amb les persones que havien de fer aquests postres es va fer magníficament des de l'AMPA de l'escola i el Casal d'Avis de La Torreta, a més de que ja tenien molt ben pensat el funcionament del berenar. Allà a les 16:00 van començar a arribar gent. Vam col·locar les taules a mode de mostrador, d'uns 10 metres de llargada, i tothom que portava un postre es col·locava a la taula amb el nom del postre, la persona que ho ha fet i el lugar de procedència (del postre). També van començar a arribar les begudes. Teniem la impressió que seriem quatre i el gat. de cop i volta, cap a les 5 de la tarda, van començar a entrar mares (i pocs pares), amb postres. vam reunir una trentena de postres, que es van disposar en el megamostrador. Entre els postres, destacar el dolç de coco, la tarta de llimona, la trata de fruites, las torrijas, una mena de flors de pasta de full amb mel, unes coques del marroc, dolç de llet i fins i tot, te i mate argentí. Increíble.

A partir de les 17:15 ens vam enfundar uns guants i vam estar servint postres i begudes a tots els nens, nenes, pares i mares que van voler i que eren molts. El comentari que més se sentia entre els que estavem darrera de les taules era que aquesta iniciativa s'ha de repetir. Va ser un gran èxit. Per allà va passar la meva admirada Montse Ametller, amb qui vaig tenir el plaer d'intrecanviar unes paraules sobre las torrijas.

Quan els nens, nenes, pares, mares, avis i avies estaven berenats ens va tocar a nosaltres degustar els postres. I tot seguit, a recollir.

Després va parlar el bisbe Godayol. Us remeto al post del meu bloc on explico com va anar.

Diumenge 13 d'abril : caminada en favor de "La Escuelita"

Vaig arribar a les 8:35 a la plaça de l'Era i no hi havia res. Teòricament, començava a les 9, pel que alguna cosa havia d'haver-hi. Allà estava el meu company de caminada, en Jordi, l'Alcalde Rafael Ros i la fotògrafa oficial. Els hi vaig preguntar si era allà. L'Alcalde, telèfon en ma, va contestar que potser sortiria de l'IES. Vaig anar a buscar el diari, i a la llibreria posava ben clar que sortia a les 9 de la plaça de l'Era. De totes maneres, vam anar a l'IES. Quan estèvem arribant, l'Alcalde i en Salvador Illa i familia tornaven cap a la plaça de l'Era. A l'arribar, ja s'estava organitzant tot. Després d'apuntar-nos, recollir l'ampolla d'aigua i la xamarreta va començar la caminada. Uns trenta minuts de retràs. És diumenge i estem de caminada. No passa res!.

El recorregut de la caminada va ser el mateix de l'any passat. Vam pujar cap a Can Planes i després vam baixar per anar a l'escola Pilar Mestres, on ens esperava un entrepà, una beguda i unes galetes, a més d'una activitat de dibuix que cada any organitza l'amic Jordi Mas (per cert Senyora Maria Llerdà, un friki) amb els nens.

Fins aquí, els actes en que he participat. Si algú ha participat en altres i ens ho vol fer arribar, ho penjarem.

Salut i endavant!